He llegit el llibre ”Yo, robot”, escrit per Isaac Asimov en 1950, un dels escriptors
mes bons de ciència ficció. M’ha agradat molt i vos recomane que aquest estiu
se’l llegiu.
La història transcorre en el any 2058. Es
tracta de una entrevista que li realitza un periodista de la Premsa
Interplanetària a Susan Calvin, robopsicòloga de la empresa “U.S. Robots E
Mechanical Men Inc.”. Susan Calvin té setanta cinc anys i va a jubilar-se. El
periodista busca fer-li una entrevista personal i la doctora Susan Calvin
comença a contar-li histories que es han passat amb els robots des de l’inici
fins a l’actualitat.
El llibre es basa en les tres lleis de la
robòtica:
1.Un robot no pot fer-li mal a un ser humà.
2. Un robot deu obeir a un ser humà, sempre
que les ordres no posen en perill al ser humà.
3. Un robot deu protegir la seua existència
sempre que no entre en conflicte amb les altres dues lleis.
Comença amb un robot nomenat Robbie fabricat
en 1996, que no parlava i que el varen vendre per fer de cangur. Cuidava de una
xiqueta, Gloria, de 8 anys. Aquests es volien molt, ella li contava contes i
jugaven junts. El problema sorgí quan sa mare li va agafar gelosia i es va
desfer d’ell. La xiqueta es va posar tan trista que varen fer un viatge per a
que li s’oblidara. En aquest viatge el van trobar i se’l va quedar.
Acaba contant una història de l’any 2052, en
esta època es la màquina la que governa, però el coordinador mundial Byerley
s’adona que esta fent errors. Revisen la màquina, però comproven que està
correcta, es ella mateixa la que fa els errors per a que les persones pensen
que governen elles i no la màquina.
Ara, a mi personalment la que mes m’agradà es
una que es diu “ Evasión”. En ella es conta com es va fer per primera vegada el
salt en el hiperespai.
